Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port. El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local. A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant. Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana. El poblat perdurà fins els últims anys del s III aC.