castrat

m

Història

Música

Cantor privat dels testicles abans de la pubertat, per tal de conservar-li la veu infantil aguda (de soprano o de contralt), reforçada per la capacitat pulmonar adulta.

Se n’estengué l’ús a Itàlia (segles XVII-XIX), motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris. Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX. En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903. Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi, anomenat Farinelli (1705-82).