Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral. En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio (1235) de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent. Una figura decisiva fou Alfonso M.de Liguori. Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia intentat de combatre, i la seva minuciositat i complicació foren durament criticades pels jansenistes i ridiculitzades per Pascal. La casuística més recent tendeix a desplaçar l’accent vers una concepció més personalista que no pas juridicista.
f
Religió