Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica. Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament. Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos: CO (monòxid de carboni), HC (hidrocarburs residuals o incremats) i NO x (òxids de nitrogen). Per als motors dièsel és emprat el catalitzador de dues vies, de simple oxidació. La mescla aire/benzina ha d’ésser pròxima a la ideal, amb uns valors de lambda entre 0,99 i 1,00; per això cal disposar-hi una sonda Lambda, que transmet informació sobre la composició dels gasos i afavoreix el control de la catalització. El catalitzador actua com un forn cremador de gasos on es cremen tots aquells que no ho han estat plenament en el motor; treballa a uns 800ºC i utilitza un suport interior ceràmic, el monòlit (que pot ser d’acer inoxidable), recobert per una capa amb les substàncies minerals que permeten l’oxidació i la reducció dels gasos esmentats. Entre aquestes substàncies hi ha el platí, el rodi i el pal·ladi, metalls preciosos que encareixen el catalitzador. El flux de gasos d’escapament travessa el monòlit longitudinalment o bé lateralment i xoca radialment contra el monòlit; els catalitzadors radials són més eficaços. A fi d’evitar la destrucció del catalitzador, no és possible l’ús de les benzines corrents i cal emprar exclusivament benzina sense plom.
m
Transports