El més conegut i més emprat és obtingut per interacció del trietilalumini, (CH3CH2)3Al, amb el tetraclorur de titani, TiCl4, en un solvent apolar. La polimerització té lloc a la superfície del catalitzador per mecanismes iònics que impliquen la formació simultània d’intermedis del tipus σ i π. El trialquilalumini actua com a reductor i agent alquilant, i produeix derivats alquilats del metall de transició en un estat de valència baixa, que s’esdevenen en els llocs actius de la polimerització. A més del titani, tenen aplicació com a components de catalitzadors de Ziegler-Natta alguns derivats del zirconi, l’hafni i el vanadi. Les reaccions de polimerització portades a terme amb aquests catalitzadors transcorren d’una manera regular i estereoselectiva i condueixen a polímers isotàctics. Els catalitzadors de Ziegler-Natta tenen aplicació en la preparació del polietilè (etilè) i el polipropilè; els polímers obtinguts per aquest mètode gaudeixen de propietats físiques molt superiors als obtinguts pel procés d’alta pressió, el qual transcorre a través de radicals lliures.
m
Química