Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç. Aquest portava una cullera al seu extrem per a col·locar-hi els projectils. La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc. La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn. En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a topar amb un marc vertical protegit per un coixí, i llançava el projectil. Les catapultes podien ésser fixes, per a setges i defensa de fortificacions, o bé mòbils, més lleugeres, per a les batalles campals. Els grecs utilitzaren catapultes després de la guerra del Peloponès, així com els exèrcits d’Alexandre el Gran, de Roma i de Cartago. El seu ús persistí durant tota l’edat mitjana.
f
Militar
Elements d’una catapulta
© Fototeca.cat
Antiga màquina de guerra emprada per a llançar tota mena de projectils (pedres, objectes incendiaris, etc).