Catllà

Catllar (es)

Vista general de Catllà

© Fototeca.cat

Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme.

Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes. Hi ha petites extensions de bosc (alzines). La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa; a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts (maduixes) i fruiterars. Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví. El poble (693 h agl [1990], catllaners o catllanesos; 320 m alt) és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada. L’església parroquial de Sant Andreu (s. XV i XVI) conserva l’altar major barroc, esculpit en fusta per Josep Sunyer (s. XVII), i dues taules pintades per Antoni Guerra, el fill (començament del s. XVIII), a més d’una casulla i una capa pluvial, brodades, del s. XVI. Pertanyia a Cuixà des del 948. Dins el terme hi ha l’antic veïnat de l’Illa, l’antic monestir de Riquer i l’església de Sant Jaume de Calaons.