Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu; en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors. En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió (termoelectrònica, fotoelectrònica, etc), els quals són atrets per l’ànode; segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc. En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a través del medi semiconductor, passen a l’ànode. Dins un electròlit, el càtode és l’elèctrode on té lloc una reacció de reducció i vers on migren els cations de la solució. Si aquests són reductibles, la reacció catòdica dóna lloc al despreniment d’un gas (cas del catió hidrogen) o al dipòsit d’un metall sobre el càtode. Aquesta propietat fa possibles els mètodes de recobriment de metalls, coneguts com a processos d' electrodeposició ( cromatge, niquelatge , etc). Si els cations no són fàcilment reductibles, en el càtode es produeix la reducció electrolítica d’algun component present en la solució, o del solvent. En una pila (o un acumulador) tenen lloc reaccions químiques que donen com a resultat un dèficit d’electrons en el càtode, el qual dèficit és cobert pels electrons que li arriben procedents de l’ànode pel circuit exterior.
m
Electrònica i informàtica
Química