En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria. En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició. En l’antic dret català, les caucions romanes tingueren plena efectivitat, especialment en els procediments judicials, amb el nom de ferma de dret, tant en l’ordre civil com en el penal, assegurant les fermances per mitjà de penyores i dipòsits i, també, per caució personal o manlleuta. En el dret actual, les caucions romanen vigents, tant en l’ordre processal civil (execució de sentències, obtenció d’embargs i anotacions preventives, admissió de recursos de cassació, subhastes, etc) com en el procediment criminal (fermances de llibertat provisional, assegurament de la responsabilitat civil, etc). Hom aplica també caucions en el dret administratiu com a condició per a prendre part en subhastes i en la interposició de recursos, especialment de tipus fiscal.
f
Dret