Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la il·lusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls.
Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades. En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar; en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada. Es té constància que, a Barcelona, des del 1856, se celebrava una mena de cavalcada amb la presència física d’aquests tres personatges, que fins aleshores només formaven part de l’imaginari infantil.
Si bé tradicionalment després de veure la cavalcada els infants se’n van a dormir ràpid perquè no serà fins l’endemà que jugaran amb els regals, en moltes poblacions durant la cavalcada els patges accedeixen a les cases per lliurar els regals als nens en pròpia mà.
A Alcoi, aquesta tradició està documentada des del 1866, i els patges, anomenats Negres
, accedeixen a les cases dels alcoians a través d’unes llargues escales de fusta que recolzen a les façanes, sobre finestres i balcons, i a Igualada, que el 2010 fou declarada festa popular d’interès cultural, està documentada des del 1895.