Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial. A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural. Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes. El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les col·leccions de plantes del Jardin du Roi. En morir Buffon, hom li donà el càrrec de guardià de l’herbari del gabinet del rei (1783-90). Amb la Revolució Francesa, a la qual s’adherí totalment, aconseguí de l’assemblea nacional que el Jardin du Roi fos transformat en una moderna institució. L’any 1794 li fou donada la càtedra de zoologia del museu de ciències naturals, amb l’encàrrec de classificar les col·leccions d’animals inferiors. Escriví també Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794), Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802), Hydrologie (1802), Philosophie zoologique (1809), on exposà les seves idees sobre els éssers vius i formulà la primera teoria positiva sobre l’evolució ( lamarckisme ), Système analytique des connaissances de l’homme (1820) i finalment la seva Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22), en set volums on recollí els seus coneixements sobre invertebrats i posà els fonaments de la seva classificació sistemàtica./>Cap al 1819 es tornà gairebé cec, sobretot a causa de l’ús de la lupa d’observació. Passà en la indigència els darrers anys de la seva vida.
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck
© Fototeca.cat
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, naturalista francès.