cavaller salvatge

m

Història

Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort, al servei de reis i magnats, i era un element indispensable en les festes de carrers.

Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald (s XIV). No se sap si foren autors o recitadors. A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234. El poema català Facet (s XIV) els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules. Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic. Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes.