Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat (80 quarteres) anuals. Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria, és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa. Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials. Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment. A Mallorca, a cada 130 cavalleries atorgades a un magnat, corresponia l’obligació de mantenir un cavaller amb cavall i armes a disposició del rei sempre que fos requerit. A Menorca, on la cavalleria equivalia a l’extensió de terra que podien llaurar 15 parelles de bous, foren atorgades directament pel rei amb l’obligació que els cavallers residissin a l’illa i amb la prohibició de dividir la propietat. Al País Valencià, la cavalleria concedida pels nobles, o cavalleria d’honor, procedent de l’època de la conquesta, era també anomenada cavalleria de conquesta. A Aragó, enfront de la caballería de honor donada pels rics homes, hi havia la caballería de mesnada o mesnadería, que, a diferència d’aquella, no era perpètua, sinó només mantinguda mentre durés el servei.
f
Història