Fou una publicació apareguda entre el 1995 i el 1999, caracteritzada per la seva caducitat temporal –-com estava previst des de la seva creació, n'aparegueren nou números, tants com lletres tenia el títol− i pel seu format especial, consistent en una caixa de cartró, obra de Claret Serrahima, que contenia les aportacions dels diversos col·laboradors (poemes, CD, objectes d’art, etc), unides per un tema monogràfic. Cada número anava acompanyat d’un manifest, el darrer dels quals maldava per una cultura crítica i radical, i era presentat en una festa o esdeveniment. Fou dirigida per Vicenç Altaió, Claret Serrahima, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat i Manel Sala, i hi col·laboraren artistes i escriptors com Perejaume, Alfredo Jaar, Hannah Collins, Carles Santos, Enric Casasses i Pascal Comelade. La revista es venia al preu de 5 000 pessetes.