Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins ( Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965). Fou fundador (1976) i director de d’“Urgellia” (1978) i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” (1979). L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més antic en català, datat cap al 1150 i, anterior, per tant, a les Homilies d’Organyà, que fins aleshores rebia aquesta consideració.