cec
| cega

f
m
adj
Medicina

Privat del sentit de la vista; orb.

A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió. A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social. Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura. La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions (oracioner); a uns altres els eren permesos alguns oficis: cistellers, venedors de romanços, etc. Pere III de Catalunya-Aragó autoritzà els cecs de Barcelona a organitzar-se en confraria (1338) sota l’advocació de sant Martí, la qual confraria s’uní, l’any 1483, amb la del Sant Esperit, juntament amb els coixos i els contrets.

Fou al segle XVIII que començaren a produir-se els primers moviments encaminats a la readaptació dels cecs. El 1784 Valentin Haüy fundà a París l’Institution Nationale des Jeunes Aveugles que, després de la Revolució, fou incorporada a l’Hospice des Quinze-Vingts. Institucions similars foren establertes a Anglaterra, Àustria, Rússia, Alemanya i els Estats Units, durant el segle XIX. Entretant foren perfeccionats els sistemes d’escriptura per a cecs —amb antecedents en el sistema del castellà Francisco Lucas (1517)—, gràcies als treballs dels anglesos Gall (1827) i Moon (1833) i, sobretot, del francès Louis Braille (1829 i 1837), el mètode del qual és el que ha assolit més difusió (sistema Braille).

Als Països Catalans l’organització de l’ensenyament dels cecs s’inicià al segle XIX. El sistema Braille fou objecte de diverses adaptacions (Abreu, Llorens, Mascaró); des del 1903 una revista Braille fou publicada a Barcelona. L’acció assistencial (asil de cecs, escoles per a cecs i sordmuts) tingué, als Països Catalans, dues entitats específiques: l’Empar de Santa Llúcia, fundat per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, i el Sindicat de Cecs de Catalunya, fundat el 1934 per Roc Boronat i Font. Aquesta associació promogué la celebració d’un sorteig o rifa per tal d’ajudar els cecs; el mateix 1934, hom feu la primera emissió de cupons. L’any 1938, per un decret expedit a Burgos, fou creada Organización Nacional de Ciegos de España i l’any 1939 el Sindicat de Cecs fou absorbit per la nova organització. Aquesta té escoles d’ensenyament general bàsic i laboral; els seus afiliats són autoritzats per a la venda de cupons per a un sorteig diari, amb premis en metàl·lic, molt popular. En dret català, els cecs no poden ser testimonis, ni poden testar per escrit sinó davant notari i set testimonis (en lloc de dos).