cecidi

m
Zoologia
Botànica

Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus

© Fototeca.cat

Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.

Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general (zoocecidis), plantes (fitocecidis), fongs (micocecidis), insectes (entomececidis), àcars (acarocecidis), nematodes (nematocecidis), bacteris (bacteriocecidis), etc. Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega. El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells. Aquestes substàncies, d’estructura similar a la de les hormones vegetals de creixement, són capaces d’iniciar, estimular i dirigir el desenvolupament de les cèl·lules vegetals en direccions altres que les pròpies. Hom distingeix cecidis de creixement definit, anomenats gales, i cecidis de creixement indefinit, coneguts també amb la denominació de tumors vegetals.

Principals cecidis

©

Els cecidis de creixement definit o gales són generalment zoocecidis causats per larves pertanyents a un ordre d’aràcnids (el dels àcars) i a diversos ordres d’insectes, dels quals destaquen els dels coleòpters, lepidòpters, hemípters, tisanòpters, himenòpters i dípters. Més de la meitat de les famílies de plantes en sofreixen, però les més afectades són les fagàcies, les salicàcies, les oleàcies i les rosàcies. Aquests cecidis, o gales, el creixement dels quals és condicionat per la presència continuada de les substàncies morfogenètiques elaborades pel paràsit invasor, adopten una estructura, una mida i una forma característiques. Així, n’hi ha que són formats per un manyoc de pèls epidèrmics, i uns altres que, a manera de mantell, recobreixen la larva. Però els més coneguts són les gales sòlides, que tenen una estructura característica: al centre hi ha una cambra larval revestida per una capa de cèl·lules gruixudes de membrana fina que serveixen d’aliment a la larva i que un cop consumides per aquesta són reemplaçades de seguida per altres; aquesta capa constitueix el cor o medul·la de la gala i, englobant-la, hi ha una segona capa protectora de cèl·lules molt resistents; finalment hi ha una última capa a manera de pell o escorça. En les gales sòlides, la larva és totalment inclosa per teixits vegetals, i per sortir i completar el seu cicle vital ha d’obrir-se camí excavant una galeria, que pot ésser més o menys complicada. Els cecidis de creixement indefinit o tumors vegetals són causats per bacteris o altres agents tumorògens (virus, radiacions, irritacions, substàncies químiques, etc). Les cèl·lules tumorals són autònomes i la seva multiplicació i creixença, que continuen essent anormals fins i tot després de desaparèixer l’agent causant, no són controlades per la planta.