Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut. La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil. Les seves obres foren molt populars, sobretot La Pepa maca (estr. el 1954 i editada el 1959), l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novel·la (1960). També estrenà —i publicà—, entre d’altres, Ha passat una oreneta (1936); La cinglera de la mort (1958); Princesa de Barcelona (1959); La cançó de la florista (1959); Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966).
Escriví novel·les en castellà, com Sinfonía del hogar, que Ignasi F. Iquino portà al cinema el 1947, i En un rincón de España (1948, Jerónimo Mihura), que parteix d’una narració seva. Treballà per a la RKO Radio Films el 1943. El mateix any també fou contractada per la productora Emisora Films d’Iquino com a supervisora d’ambientació de les seves produccions (Eltambor del Bruch [1947-48], d’I. F. Iquino), i des del 1946 s’ocupà també de la publicitat.
A partir del 1950 alternà la seva tasca a la Paramount en el departament de publicitat amb la redacció de guions per a Ràdio Barcelona. Igualment feu col·laboracions literàries, crítica o articles d’opinió en revistes de cinema: Cinegramas; Renovació; El Día Gráfico (1921-36), amb el pseudònim de Travelling; Films Selectos (1930-37); Cine-Art (1933-35); Espectáculo (1936); Crítica (1944-50); Cinema (1946-47); Imágenes (1945-61) i Espectáculos (1953).