cefalització

f

Biologia

Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.

Comporta la individualització d’una part del cos (cèfalon, cap) destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos. En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nul·la. Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal. En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt.