Fundat el 1955, disposa de tot un seguit de departaments especialitzats, coordinats per les oficines centrals establertes a Bogotà (Colòmbia). Des de l’inici hi ha hagut sempre en el seu si una confrontació entre bisbes conservadors i progressistes, causa dels freqüents canvis de rumb en l’orientació teològica i pastoral de l’organització. Tanmateix, la tendència conservadora ha anat esdevenint majoritària entre els dirigents, fins al punt de crear tensions amb altres organismes d’àmbit llatinoamericà més oberts, com la CLAR (Conferencia Latinoamericana de Religiosos). Celebra una assemblea general anual i sovint organitza sessions extraordinàries, les més importants de les quals han estat les de Mar del Plata (Argentina, 1966), Medellín (Colòmbia, 1968) i Puebla de los Ángeles (Mèxic 1979). El 1992, amb motiu del cinquè centenari de l’evangelització d’Amèrica, celebrà la quarta conferència general a Santo Domingo (República Dominicana). El 2005 celebrà el 50è aniversari de la seva fundació. L’eucaristia commemorativa, que tingué lloc a Lima, també serví d’homenatge a sant Toribi de Mogrovejo, del qual es commemorava el IV centenari de la seva mort. Els actes es feren coincidir amb la XXX assemblea ordinària. Aquest òrgan d’articulació de la pastoral de l’Amèrica Llatina havia viscut temps d’un gran dinamisme quan es començà a implementar la teologia de l’alliberament per tota l’àrea entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Amb tot, el tarannà més conservador del papat de Joan Pau II marcà una nova etapa en la dinàmica teologicopastoral que es desenvolupa actualment a les diòcesis sud-americanes. Un dels documents que recull amb més amplitud i precisió els temes fonamentals que dirigeixen l’activitat del CELAM és el document de Santo Domingo.