De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal. Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill. Vídua (1929), posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni. Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon marit (1945) i després de quedar-se cega, els anys seixanta. El 1947 publicà Primera part (1948), obra guanyadora de la primera edició del premi Joanot Martorell (posteriorment premi Sant Jordi), obra autobiogràfica basada en l’estada al sanatori de Davos. El 2014 hom la reedità amb els fragments suprimits per la censura franquista. Una segona part ha restat inèdita. Posteriorment publicà el llibre de narracions L’home de les fires i altres contes (1950), centrades en l’ambient de postguerra, que també reflecteixen El bar i El Nadal d’en Pablo Nogales, obres censurades que no foren publicades fins el 2019, en un volum.