A cada cel·la hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura. Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les cel·les d’una bresca construïda per abelles.
Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cel·lulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc.
Segons les dimensions de la cel·la i l’ús que se’n fa, hom parla de: macrocel·la (abast de desenes de quilòmetres per donar cobertura a zones poc densament poblades; antenes de les estacions base en punts alts amb visió directa sobre una gran àrea de terreny), microcel·la (abast de centenars de metres per donar cobertura en zones urbanes; estacions base amb antenes a nivell de carrer), picocel·la (abast de desenes de metres per a donar cobertura addicional en interiors de grans edificis, tals com centres comercials, estacions de tren, aeroports, etc.) i femtocel·la (abast de pocs metres per a donar cobertura en interiors en l’àmbit domèstic o en petites oficines).