Les cel·les de les abelles ( Apis mellifica ), construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre. Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres cel·les diferents de l’altra cara de la bresca. Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes (7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos) assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les cel·les. L’articulació del fons de les cel·les d’ambdues cares de la bresca permet de construir 51 cel·les de fons piramidal amb la cera que caldria per a fer-ne 50 de fons pla. Les cel·les són de grandàries diferents. Les d’adaptació són hexagonals irregulars pel fet de servir de transició entre conjunts de cel·les de grandària diferent. Les destinades a la cria de reines són més grosses i tenen forma de gla. Les dimensions de les cel·les d’obrera permeten que n'hi pugui haver una cabuda de 825 a 850 per decímetre quadrat, i les d’abellot, 496, comptades ambdues cares de la bresca.
f
Apicultura