Inicialment eren constituïdes per una capa de seleni, recoberta per una làmina d’or, que era dipositada sobre un suport de ferro niquelat. Posteriorment, es van desenvolupar altres tipus basats en les propietats de la junció p-n dels semiconductors: inicialment silici, i més tard materials composts dels grups III-V, com arsenur de gal·li, o composts dels grups II-VI, com el sulfur de cadmi, etc. Aquests darrers dispositius presenten un rendiment de conversió d’energia superior als anteriors, i han esdevingut, per tant, els components usuals de les cèl·lules solars. La recerca de millors rendiments fa que hom investigui molts altres semiconductors, tan monocristal·lins o policristal·lins, com estructures amorfes de capa prima. Actualment, les cèl·lules solars forneixen la font d’energia de llarga durada més important per a satèl·lits i vehicles espacials (central fotovoltaica).
f
Tecnologia energètica