Cels Gomis i Mestres

(Reus, Baix Camp, 1841 — Barcelona, 1915)

Cels Gomis i Mestres

© Fototeca.cat

Escriptor.

Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol. Amic de Valentí Almirall —del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)—, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre i col·laborà en els periòdics republicans. Després d’un accident que li costà l’amputació del braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial. És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants —en castellà—, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d' Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular. La seva activitat més important fou la de folklorista. Membre de l’Associació d’Excursions Catalana i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).