cèltic
| cèltica

f
m
Història

Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.

El territori dels cèltics (celtici) era conegut pels romans com a Baeturia, però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets. Eren ciutats dels cèltics Nertobriga (Fregenal de la Sierra), Segida (prop de Zafra), Contributa Iulia (Fuente de Cantos), Curiga, i altres. Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica.