Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes. Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí: carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’. En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü ; en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it (lacte > llet, pectu > pit) i el fenomen de lenició o sonorització de les consonants sordes intervocàliques, característic de les romàiques occidentals. Pel que fa al lèxic, i si hom es limita al català, se solen considerar mots de procedència cèltica: llosa , borni , bri , bresca , bres , calma ‘cim pla’, boîga , artiga , dalla , toll , bruc , porra , cleda , avenc , vern , rusc , banya , tancar , trencar , etc. Entre els topònims, els provinents de -dunum : Besalú , Verdú , Boldú , Salardú ; de -briga : Vall-llòbrega , Vallabriga , i d’altres com Llierca , Onyar , Arbeca , Talarn , Navàs , Navés , etc.
m
Lingüística i sociolingüística