Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel. Les més importants i nombroses són les centrals de vapor, que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina. La velocitat de rotació de la turbina és transmesa, directament o a través d’un reductor de rodes dentades, a un alternador que genera l’energia elèctrica. Els elements principals d’una central termoelèctrica d’aquest tipus són els parcs o dipòsits d’emmagatzemament del combustible, que pot ésser sòlid (carbó, lignit, turbes, i, en algunes ciutats, escombraries) o líquid (naftes, olis pesants), les calderes de producció de vapor amb llurs elements auxiliars (bombes d’alimentació d’aigua, dispositius d’alimentació de combustible, etc.), i els grups formats per la turbina de vapor i l’alternador, acoblats mecànicament, anomenats grups turboalternadors.
Central tèrmica de Cercs al Berguedà
© Fototeca.cat
El vapor, quan surt de la turbina, ha perdut quasi tota la seva pressió i temperatura; aleshores va a un element dit condensador, on hom l’acaba de refredar, i un cop convertit en aigua és enviat novament a les calderes. Moltes indústries que necessiten vapor per a llur procés de fabricació instal·len grups turboalternadors, talment que el vapor produït a les calderes passa per les turbines abans d’entrar a la fàbrica. Aquestes turbines són anomenades de contrapressió. Les centrals dièsel són centrals amb un o més grups formats per un motor dièsel acoblat a un alternador. Acostumen a ésser de potències relativament petites.