El 1959, l’Iraq deixà l’organització. Hom traslladà la seu a Ankara, i passà a anomenar-se Central Treaty Organization. L’objecte del tractat era la defensa i seguretat mútues i el desenvolupament pacífic de la regió, i obeïa a la necessitat d’enllaçar els dos contraforts contra la Unió Soviètica que representaven l’OTAN (a la qual pertany també Turquia) i la SEATO (a la qual pertanyia també el Pakistan). El CENTO no posseïa forces militars pròpies. Els EUA, que havien signat acords bilaterals de cooperació militar i econòmica amb l’Iran, el Pakistan i Turquia, fornien els portaavions de la VI Flota, mentre que la Gran Bretanya facilitava la força aèria (bombarders amb base a Xipre). Després de la caiguda del xa de l’Iran, el nou règim islàmic retirà aquest país del CENTO i l’exemple fou seguit immediatament pel Pakistan; l’organització fou oficialment dissolta al setembre del 1979.