Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista. Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana; els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació política interessant, com el Centre Regionalista de Mallorca i el Centre d’Actuació Valencianista, els centres culturals o professionals, com el Centre de Cultura Valenciana, el Centre de Lectura de Reus o el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria; els confessionals, com els que duen el nom de centre catòlic, difosos a la fi del segle XIX i al primer terç del XX, com a prolongació de la vida parroquial, de caràcter proselitista i de protecció ideològica i moral, vinculats, alguns, a l’integrisme i, d’altres, al catalanisme, o els centres d’Acció Catòlica, llocs de refugi després del 1939, de la cultura catalana.
El nom genèric de centre català (o centre balear, centre valencià) ha estat donat a diverses entitats que agrupen els catalans residents fora de Catalunya, com el Centre Català de Santiago de Xile (1906) o el Centre Balear de Buenos Aires (1914).