Pretenia reorganitzar la colònia catalana, atès que feia uns sis anys que havia davallat el nivell d’activitat del Casal Català de Nova York. Es fixà com a objectiu, la informació i difusió de la identitat política de Catalunya i el treball per una acció conjunta dels Països Catalans. Pel que fa a les seves activitats culturals, cal fer esment de la creació d’un grup escènic i un esbart dansaire; s’hi representaren obres d’autors d’anomenada com Rusiñol, Ignasi Iglésias, J. Feliu i Codina i Albert Rexach; s’hi organitzaren concerts de cançons tradicionals catalanes i exposicions, a més de cursos de català. Entre els col·laboradors més actius i assidus, cal destacar Albert Rexach, Agustí Borgunyó, Pere J. Montllor, Roser Pujol, Jaume Miratvilles, Joan Gibernau, Carles Fontserè, Josep Gurguí i Terri Broch. Foren directius, en diverses èpoques, Josep Carner i Ribalta, Pere Clua, Albert Pujol, Joan Montllor i Leslie Borgunyó, entre d’altres. A partir del 1963, l’entitat declinà com a centre de trobada i els catalans de Nova York anaren mantenint el contacte d’una manera informal.