Aquests centres donen una resposta immediata i transitòria d’acollida al menor que es troba en una situació de desemparament. El menor en aquesta situació normalment s’ha de separar del seu entorn familiar, cosa que fa que els centres d’acolliment tinguin la funció substitutòria temporal de la família. Els centres també han de valorar la situació del menor i la de la seva família i proposar la mesura de protecció més adient. Un cop adoptada aquesta mesura, el menor sortirà del centre per anar a un centre residencial d’acció educativa o a una família d’acollida, segons cada cas. Per a poder realitzar tot aquest procés, els esmentats centres han de disposar d’un equip interdisciplinari format per un assistent social o diplomat de treball social, un psicòleg, un pedagog, un metge i un educador tutor. Els centres d’acolliment es divideixen en diferents tipus depenent de l’edat dels menors: d’adolescents (12 a 18 anys), de nens petits (0 a 12 anys) i centres verticals.
m
Dret civil català