El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses. Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social. En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos. Hom en distingeix bàsicament tres fases: la primera, d’observació, preferiblement directa, sensorial, i en contacte amb la realitat i el medi. Com a punt de partida i base de totes les activitats i posant en moviment tots els recursos mentals, el llenguatge, el vocabulari, la mesura i el càlcul. La segona, d’associació, com a procés de coordinació d’idees, tot relacionant els coneixements adquirits en la primera fase d’observació. Per a la verificació de l’experiència, es promouen les relacions espacials, temporals i de qualsevol altre tipus, establint comparacions, ordenacions, generalitzacions. Finalment, la tercera, d’expressió. El pensament s’expressarà de totes les maneres possibles, mitjançant el llenguatge oral, escrit, el dibuix, el treball manual, la cançó o la dramatització. Els mateixos mestres, amb la participació dels alumnes, escullen els centres d’interès, d’acord amb les necessitats i característiques del grup i del medi. Decroly mateix n'havia proposat quatre grans grups (protegir-se de la intempèrie; alimentar-se: menjar i beure; tenir cura de la salut i defensar-se dels perills, i treballar i jugar solidàriament). La influència d’aquest mètode ha estat extraordinària i, amb més o menys fidelitat i flexibilitat, s’aplica a l’educació infantil i fins i tot en el primer cicle de primària.
m
Educació