Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos. Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostel·la poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el disseny de la trama urbana, les peculiaritats tecnològiques o tipològiques de l’arquitectura tenen el valor principal.
m
Art
Arquitectura