centumvir

m

Història

Cadascun dels membres d’un tribunal encarregat, a l’antiga Roma, de jutjar els assumptes privats i sobretot els de l’herència.

Els centumvirs ( centumviri ) assistien el pretor urbà, al qual corresponia la decisió final. Eren designats anualment pel pretor entre les trenta-cinc tribus, a raó de tres per tribu, però llur nombre fou augmentat, en temps de Plini, a 180, dividits en quatre consells. Sota l’Imperi eren nomenats per l’emperador.