Els materials ceràmics es divideixen en dos grups: ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques. Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats. Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials. La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen. La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les componen; així, per exemple, els primers alliberen els electrons més externs i els cedeixen als àtoms no metàl·lics, que els immobilitzen, cosa que explica el poder aïllador dels materials ceràmics; la porcellana elèctrica o l’esteatita s’utilitzen com a aïllants industrials i per a la fabricació de condensadors. Amb tot, algunes ceràmiques tenen propietats semiconductores (la conductivitat es pot controlar fent solucions sòlides de diferents òxids metàl·lics); són ceràmics els principals materials piezoelèctrics, com ara les ceràmiques PZT (de plom, zirconi i titani), i, més important encara, alguns ceràmics presenten propietats superconductores. De fet, el pas de materials metàl·lics a ceràmics ha permès pujar la temperatura crítica màxima des d’unes poques desenes de kelvins fins a la temperatura del nitrogen líquid. Amb relació a les propietats mecàniques, s’intenta millorar la baixa tenacitat i fragilitat de les ceràmiques a partir de processos de conformat a elevada pressió. Algunes, com la zircònia, es fan servir per la seva capacitat d’absorbir l’energia d’un xoc; això s’aconsegueix utilitzant l’energia per a modificar-ne l’estructura cristal·lina. Pel que fa a la duresa, materials com la zircònia i el carbur de silici s’empren com a abrasius. Respecte de les propietats tèrmiques, moltes són excel·lents aïllants tèrmics; la major part dels refractaris industrials es fan amb barreges d’elements ceràmics. Els refractaris amb propietats àcides o bàsiques s’utilitzen com a recobriments en diferents tipus de forns metal·lúrgics. Els que aguanten temperatures més extremes s’usen per a escuts antitèrmics de naus espacials.
f
Química