cercle d’obrers catòlics

m
Política

Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.

Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa (1865), bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament. Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes (escoles, caixes de socors mutus, centres d’esbarjo, etc.); el govern del cercle depenia, en darrera instància, del bisbe de la diòcesi, a través d’un consell diocesà dels cercles. Els cercles decaigueren en estendre's l’acció social catòlica cap aquests terrenys, si bé alguns encara existeixen (com el de Palma, fundat el 1877).