El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes. El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M. Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci. Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, J.E. Cirlot i Jaume Padrós.
No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de reviscolament musical motivat per les particulars circumstàncies de la postguerra espanyola. Una de les finalitats era la de combatre l’aïllament posterior a la Guerra Civil de 1936-39 i posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.
L’activitat del cercle, que es mantingué quasi deu anys i desaparegué cap a la meitat de la dècada dels cinquanta, consistia en reunions setmanals a manera de tertúlia en què s’intercanviaven coneixements i experiències i s’examinaven les noves partitures dels seus membres. Per tal de donar a conèixer les seves obres s’organitzaven concerts al mateix Institut, i també en altres indrets.