Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader ( veritat). Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert. La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa: física (sobre fets d’experiència), metafísica (sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció) i moral . Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals ( creença). Els problemes que suscita la noció de certesa depenen del criteri de veritat que hom admeti.
f
Filosofia