Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera. Hi ha sectors boscosos (bosc de Cervera) amb alzines i pins. L’únic conreu important és la vinya (107 ha), abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda. El poble (20 m alt) és al fons de l’estreta cala de Cervera, oberta entre els caps de Canadell i de Cervera; es formà al voltant de la gran estació ferroviària (1878) on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i francesa, fet que motivà la fixació d’una part important dels treballadors que dugueren a terme les obres ferroviàries, els quals passaren a realitzar les operacions de transbord de mercaderies. L’automatització d’aquestes operacions ha fet que la població tendís a disminuir, però el turisme hi ha esdevingut una activitat econòmica important. La vall de Cervera formava ja al s X un terme jurisdiccional els senyors del qual foren molt de temps els de les Abelles. Pertangué al comtat d’Empúries i posteriorment a la sotsvegueria de Besalú fins al tractat dels Pirineus. L’antiga església de Sant Salvador, al peu de l’antic castell de Querroig, era enrunada ja a la fi del s XVI. Hi ha diversos monuments megalítics (la Pedra Dreta). El terme, que havia estat agregat al de Banyuls, en fou segregat de nou el 1881.
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat