Situació i presentació
Comprèn la plana al·luvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter. Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià (que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres) amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE. A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens. A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW. Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part amb el límit SW, la riera de Cinyana i el Torrent Arner, afluents del Ter per l’esquerra. El sector muntanyós és cobert per boscos de pins; al terme hi ha a més arbres de ribera (pollancres). El terme comprèn el cap de municipi, Cervià de Ter, i el poble de Raset (amb els veïnats de Dalt, de Baix i de les Sorreres), i també diverses masies. Travessa el terme la carretera local que parteix de la N-II prop de Medinyà i es dirigeix a Torroella de Montgrí, i hi ha carreteres menors que enllacen els nuclis de població. Vora el límit oriental del terme, una carretera local comunica el Veïnat de Baix i les Sorreres amb Viladasens.
La població i l'economia
Pel que fa a la població (cervianencs), sabem pel fogatjament de vers l’any 1380 que Cervià posseïa 57 focs, dels quals 26 pertanyien a Guerau de Cervià i 31 a l’Església, i que pel 1553 en tenia 44, repartits de la manera següent: 40 de laics i 4 de capellans. En canvi, la trajectòria demogràfica de Cervià al llarg del s. XVIII trencà amb la mitjana de creixement espectacular que es donà a la resta de la contrada, ja que només aconseguí de passar dels 340 h del 1718 als 356 de l’any 1787. De tota manera el poble continuà creixent fins l’any 1860, que assolí els 950 h. A partir d’aquesta data s’inicià una davallada del nombre d’habitants, i a partir dels anys vuitanta s’aconseguí una certa estabilització demogràfica, amb algunes petites oscil·lacions: dels 656 h del 1979 es passà als 637 h el 1991 i a 662 h el 2001. Amb el nous la població va créixer fins als 796 h el 2005.
L’activitat econòmica és força repartida entre l’agricultura, la ramaderia i la indústria, tot i que vers el final del s. XX el municipi mostrava una especialització en les activitats agràries. L’agricultura, principalment de secà, és dedicada sobretot a cereals (blat, blat de moro, ordi), farratge i girasol. La ramaderia es basa en la cria de bestiar porcí i l’aviram. En el sector industrial cal destacar el ram de l’alimentació i el de la fusta.
El poble de Cervià de Ter
El poble de Cervià de Ter (656 h el 2005), a 45 m d’altitud i a uns 700 m del Ter, havia estat fortificat. La seva església parroquial dedicada a sant Genís és mencionada en l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià l’any 1053; va ser reedificada al segle XVIII. En la guerra contra Joan II, el duc de Lorena va establir el seu campament a Cervià l’any 1467, en iniciar l’assetjament de Girona. A la darreria del segle XVIII s’instal·là vora el riu alguna indústria tradicional, per la qual cosa hi hagué una relació constant amb la ciutat de Girona. El 1791 la municipalitat gironina demanà a Salvador de Carles, de Cervià, que els retornés el martinet que li havien deixat i aquest contestà que el darrer aiguat se'l va endur, de la qual cosa es dedueix que vora el riu hi devia haver una farga. La població disposa del Casal, centre cultural i recreatiu fundat l’any 1934, que conté una sala d’actes i de teatre. Per l’agost s’hi celebra la festa major de Sant Genís.
Altres indrets del terme
El poble disseminat de Raset (140 h el 2005) és situat al NE del terme i comprèn els veïnats de Dalt, de Baix i de les Sorreres. És documentat des del 1080 en la venda d’un mas situat a la parròquia de Sant Cristòfol de Raset. L’església actual, però, va ser edificada al segle XVII. Prop de l’església hi ha les ruïnes d’un castell o casa fortificada, que devia ser de la família Raset, de la qual família hi ha dos sepulcres a la catedral de Girona, l’un de Dalmau de Raset, que fou doctor en lleis, canonge i vicari general de la diòcesi, i l’altre del seu germà Bernat, cavaller, mort a Sardenya. El rei Jaume va concedir, el 1246, un privilegi que confirmava la donació de Raset feta per Arnau de Llers, senyor de Cervià, en el seu testament al monestir de Santa Maria de Cervià. Hi havia hagut una capella dedicada a sant Roc, que era en ruïnes al començament de segle. Celebren la festa major al juliol. Dintre el terme hi ha algunes masies d’interès, com el Torrent o Can Santamaria, que conté restes fortificades amb espitlleres i aparell d’espiga, del segle XVI, situat prop de Raset, i també el Mas de la Torre. A Can Pellicer n'hi ha una altra, medieval, en bon estat de conservació. El monestir de Santa Maria de Cervià, situat a llevant del poble, va ser fundat l’any 1053 per Silvi Llobet, senyor del castell de Cervià, i la seva esposa Adalets, que edificaren l’església i la feren consagrar pel bisbe de Girona Berenguer Guifre. El 1055 va ser supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol). Els senyors de Cervià van ser els benefactors principals del monestir. A partir del segle XV entrà en una època de decadència; al segle XVI ja havia trencat els seus lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa). Al segle XVIII fou unit al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins el 1835, que passà a particulars i fou convertit en masia. El 1981 fou comprat pel comú, que el restaurà i hi féu un centre cultural. L’església és romànica, obra del segle XI, de tres naus, amb volta de canó la central i de quart de cercle les laterals, amb planta de creu llatina i tres absis. El claustre, que va ser ampliat el 1746, conserva dues ales antigues, amb un rengle de columnes i capitells trapezials llisos.
La història
Al terme de Cervià es va fer una troballa de monedes romanes que fa suposar que hi havia hagut una vil·la. Pere de Marca va creure que l’estació de la Via Augusta assenyalada als itineraris romans amb el nom de Cinniana es trobava en el terme de Cervià vora la riera de Cinyana; de la mateixa opinió, Pella i Forgas esmentava com a possibles restes d’aquesta estació unes ruïnes situades al marge esquerre del riu. De tota manera, segons les distàncies que coneixem, sembla que el camí romà, tot i passar ben a prop de la riera de Cinyana, devia seguir per Sant Esteve de Guialbes, Vilafreser i Medinyà. Cal cercar els orígens històrics immediats en el castell de Cervià, situat en un turó que domina el poble, i del qual resta un gros mur i fonaments. El castell havia pertangut als comtes de Girona i el 992 el comte Borrell va fer-ne venda a Sunyer Llobet. El 1053 el seu fill Silvi va fundar el monestir de Cervià. El seu descendent Gaufred Bastons vengué la potestat del castell de Cervià, amb la del de Púbol, als comtes Ramon Berenguer I i Almodis, de Barcelona, el 1065. Gaufred Bastons, doncs, en endavant, va tenir el castell en feu dels comtes de Barcelona. Aquest noble, que intervingué en la redacció dels Usatges, observà sempre, com també els seus successors, la família Cervià, fidelitat a la casa comtal barcelonina. Els Cervià posseïen la jurisdicció d’aquest terme i dels de Bordils, Juià, Celrà i Cassà, entre d’altres; a la fi del segle XV passà als Xetmar, senyors de Medinyà. El 1698 Cervià era lloc reial.