Vida i obra
Deixà la carrera d’enginyer per la literatura. Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes: Quatre venjances (1923) i L’anell del Nibelung (1926), barreja de fantasia i de realisme. Inaugurà el conreu de la novel·la de gènere amb El collar de la Núria (1927), de factura detectivesca, que fou seguida per La veritat sobre Sigfrid (1927) i L’incest (1927), de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France. Continuà amb L’anell i la fàbrica (1928), on casa el psicologisme amb els elements de novel·la rosa i Tot de contes (1929). La novel·la eròtica Una mena d’amor (1931), d’alguna manera inspirada en Lady Chaterley’s Lover de D.H. Lawrence, obtingué un èxit considerable, no exempt de polèmica (fou replicada per Delfí Dalmau en Una altra mena d’amor).
Periodista i crític destacat, col·laborà a La Publicitat, La Revista, La Nova Revista, Mirador, L’Opinió, Meridià, Revista de Catalunya (on publicà assaigs remarcables, com “L’art de traduir”), Catalunya (de Buenos Aires), i Germanor (de Santiago de Xile), entre d’altres.
Director de l’Oficina de Correcció de la Generalitat, publicà estudis i manuals: Com s’escriuen les cartes comercials (1927), Correspondència familiar i de societat (1931), Formulari de documents en català (1931), El català i el castellà comparats (1933) i Resum de literatura anglesa (1934). Amb el pseudònim Bernat Montsià, edità, entre d’altres, Els barbarismes i El català en vint lliçons (1934).
Traduí quatre volums de Shakespeare (1930-32) i novel·les rellevants com Teresa dels Ubervilles (1929), de Thomas Hardy, i Mrs. Dalloway (1930), de Virginia Woolf, autora que influí en la seva obra. Per al públic infantil adaptà L’anell del Nibelung (1926), Sakuntala (1927), de Kalidasa, i Macbeth (1929), de Shakespeare, entre d’altres, i escriví les rondalles Els tres cavallets (1933), L’infant que feia vuit (1933) i part dels textos de Tot de contes (1929).
A causa del seu compromís actiu durant la guerra de 1936-39, s’exilià. Instal·lat primer a Xile, es traslladà més tard a Buenos Aires, on fou assessor literari de l’Editorial Sudamericana. El recull Tres a la reraguarda (1940), on aplega, entre d’altres, contes de guerra i populars, aparegué a Buenos Aires. El 1950 l’editorial El Pi de les Tres Branques, de Xile, li edità la notable novel·la de temàtica adolescent El Rúsio i el Pelao, anàlisi psicològica de dos germans dels barris baixos de Santiago. El 1957 tornà a Santiago de Xile. A Barcelona li fou publicada, el 1971, El món de Joan Ferrer, una complexa novel·la total deutora d’Ulisses de Joyce. Signà també Candi Brossa i Arnau Bellcaire.
Bibliografia
- Benet i Jornet, J.M. (1992): La malícia del text. Barcelona, Curial, p. 13-50
- Benguerel, X. (1982): “C.A. Jordana”, dins Memòria d’un exili. Barcelona, Edicions 62, p. 250-256
- Busquets i Grabulosa, Ll. (1993): “C.A. Jordana, un epistològraf a l’exili”. Revista de Catalunya, 78, p. 103-112.
- Campillo, M. (1977): “Situació i sentit d’Una mena d’amor de C.A. Jordana”. Els Marges, 11, p. 101-109.
- Campillo, M. (1985): “Pròleg”, dins Jordana, C.A.: Quimet dels lleopards. Barcelona, Laia, p. 7-33
- Campillo, M. (2004): “Un capítol de la novel·la inèdita Flames de juliol”. Els Marges, 74, p. 77-96.
- Diversos autors (1993): Centenari C.A. Jordana. Barcelona, Generalitat de Catalunya, ILC.
- Fontcuberta i Gel, J. (1989): “Als cinquanta anys de ‘L’art de traduir’ de C.A. Jordana”. Revista de Catalunya, 36, p. 119-130.
- Guansé, D. (1966): Abans d’ara. Barcelona, Proa, p. 142-145
- Hurtley, J. (1991): “On the arrival of Mrs. Dalloway: Badalona 1930”. Catalan Review, 1, p. 121-132