Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació. Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid. Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal (1966), el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de llavors recollides i conservades. El seu sistema de conservació de llavors, amb gel de sílice deshidratat en el qual es guardaven les llavors dins tubs de vidre tancats a la flama, tingué una gran acceptació internacional. Fou un pioner de la protecció de la biodiversitat botànica a la península ibèrica i el 1987 dirigí la publicació del Libro Rojo de Especies Vegetales Amenazadas de España Peninsular e Islas Baleares . Estudià també els efectes de les radiacions ionitzants sobre els teixits vegetals i, amb aquest objectiu, dissenyà un camp d’irradiació gamma a la finca de El Encín (Alcalá de Henares). Destacà també com a especialista en les crucíferes, sobre les quals publicà un gran nombre d’articles. Membre de nombroses societats científiques rebé, entre d’altres, el premi Lanz de divulgació científica (1962), el Premio Nacional de Medio Ambiente (1994), el premi Fundación Fondo para la Protección de la Naturaleza (1997), el premi Plantaeuropa (2004), el premi Jardí Botanic Universitat de València (2004), i la Placa ‘in recognition’ del XIII Crucifer Genetics Workshop (2002) dels EUA. Té un carrer dedicat al jardí botànic Mar i Murtra (Blanes).