Cèsar Martinell i Brunet

(Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973)

Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet

© Arxiu Fototeca.cat

Arquitecte i historiador de l’art.

Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Construí cooperatives vinícoles (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona) (1919-25), en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí; tingué la col·laboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics. Feu també la farinera de Cervera. Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936. Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.

Bastí, a Barcelona, la casa Saleras, al carrer de París (1928), la fàbrica Pedemonte, al carrer de Los Castillejos (1928), i la casa Solà, al carrer d’Aragó (1929). Fou professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fundador d’Amics de l’Art Vell (1929), degà del Col·legi d’Arquitectes (1932-35) i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes (1952). Col·laborà a Barcelona Atracción, Revista de Catalunya, Àlbum Meravella, La Vanguardia i Destino i a l’obra col·lectiva L’Art Català (1955-58). De la seva copiosa i erudita producció escrita, sobresurten Estudio iconográfico mariano de Valls (1911), i els estudis sobre el barroc català (Arquitectura i escultura barroques a Catalunya en tres volums, 1959-64), del qual fou un dels primers revaloradors, les monografies sobre els Bonifaç (El escultor Bonifás y Masó (1730-1781), 1948), la seu nova de Lleida (1923), el monestir de Poblet (1927), el de Santes Creus (1929), Santa Maria d’Igualada (1944) i el santuari de la Gleva (1948). És també important Gaudí, su vida, su teoría, su obra (1967). Les cooperatives del Camp de Tarragona, fou publicada el 1975.