Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri (1593) i confessor pontifici (1594), mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra (Enric IV de França). Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics. La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici (Roma, 1588-1607), continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes; escrita en to apologètic com a resposta a les Centúries de Magdeburg, representa, no obstant això, un pas en la crítica històrica. Publicà un Martyrologium romanum (Roma 1586).