La capital és Resistencia. Situada al Chaco Austral, entre els rius Bermejo i Teuco, al nord, i el Paraná-Paraguai, a l’est. Els rius (Bermejo, Río de Oro, Guaycurú, Negro, afluents del Paraguai i Paraná), a causa de l’horitzontalitat del territori, flueixen lentament formant nombrosos aiguamolls. La font de riquesa principal és la utilització dels boscs (fusta del quebratxo, jacaranda) i la producció de cotó. La indústria es basa en l’elaboració del cotó i els adobs, en les refineries de sucre i en les indústries derivades de la fusta. Les ciutats principals són Resistencia i Barranqueras, a l’est, i Presidencia Roque Sáenz Peña, a l’interior. La colonització començà cap al 1870. Les expedicions dels generals Roca i Victórica (1884-85), que expulsaren els indis del nord del Pilcomayo, deixaren la regió deserta i s’hi pogueren establir colònies agrícoles. Fou convertida en província el 1951.