El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar. El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèl·lits llançats anteriorment. La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades. L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual cosa es poden obtenir espectres de centenars d’estrelles amb l’objectiu de determinar la temperatura, l’extensió i la densitat de les corones i la dependència dels paràmetres físics respecte del tipus estel·lar. També es poden fer mapes i espectres de l’emissió de raigs X de romanents de supernoves, identificar nous sistemes binaris de raigs X, estudiar els raigs X provinents de cúmuls de galàxies distants i estudiar quàsars i AGN anteriorment massa febles per als instruments existents. Al llarg del 2000, el telescopi identificà diversos anells i un doll d’emissió en raigs X, associats a partícules carregades provinents del nucli central de la nebulosa del Cranc, el romanent de l’explosió de la supernova 1 054. També revelà un espectacular doll lluminós que procedeix del voltant d’un forat negre al centre de la radiogalàxia Pictor A.