Professor a les universitats de Tunis (1937-39, 1940-43), Alger (1954-68), Amiens (1968-70) i, a partir del 1970, París-Nanterre. En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França (1943-44) i després com a professor de francès; es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib (1966, versió catalana el 1969). Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya (Émail catalan i Estampes et mirages). Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.