Charles Marie Widor

(Lió, 21 de febrer de 1844 — París, 12 de març de 1937)

Compositor i organista francès.

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860. Continuà els estudis al Conservatori de Brussel·les amb J.N. Lemmens (orgue) —per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de J.S. Bach— i F.J. Fétis (composició). El 1870 substituí L. Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934. L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C. Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi ensenyà contrapunt, fuga i composició. Entre els seus alumnes cal esmentar H. Libert, L. Vierne, C. Tournemire, M. Dupré i A. Schweitzer.

Com a concertista fou apreciat per les seves interpretacions de Bach i per les seves improvisacions. Edità les grans obres de Bach per a orgue.

Tot i que compongué obres per a l’escena de cert èxit (el ballet La korriage, del 1880, o l’òpera Les pêcheurs de Saint Jean, estrenada el 1905), les obres que més s’han mantingut en el repertori són les que dedicà a l’orgue, d’una manera molt especial les 10 simfonies. També cal destacar el ballet La korrigane i els drames lírics Jeanne d’Arc i La nuit de Walpurgis.