Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló. Ascendit a general (1793), fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier. Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà (1794). Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa: fou diputat del cos legislatiu (1807) i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée. Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina.